Cartes obertes

M’ha semblat que, de tant en tant, és bo aixecar les catifes per espolsar-ne la pols, i em penso que sota les d’aquest món que ens ha tocat viure, Déu n’hi do del que hi ha d’acumulat, de fum i polseguera. Tanmateix, per sort, no tot és pols, i enmig de tant de fum també s’hi pot trobar flama –una espurna d’esperança, si més no– i gaudir de la pau del seu escalf. Cal no oblidar, però, que el veritable valor de les coses sol estar discretament ocult i que la llum i la foscor no estan tan allunyades l’una de l’altra com moltes vegades ens pugui semblar.